La cinquena sessió ha estat la darrera sessió (quina
tristesa!), i per això l’objectiu no era un altre que acabar-nos de conèixer
més, relacionar-nos i passar-nos-ho genial junts!
Hem jugat a Coneixem
els nostres companys i companyes? Aquest joc consisteix en: 1 voluntari/a es
fica al mig de la classe amb els ulls tancats i la resta dels companys es
situen al fons de la classe. A aquest voluntari li fem una pregunta amb dues opcions
possibles com a resposta, com per exemple quin animal prefereixes? Gat o gos?
Però no pot contestar fins que li diguem, ja que els companys han de moure’s al costat dret o esquerra, segons l’opció que creguin que serà la resposta del voluntari/a (és clar indicarem quin costat correspon a cada opció). Un cop tots els companys s’han ficat al costat que creuen que és la resposta, és el moment de que al voluntari/a li tornem a preguntar i aquesta/a contesti i obri els ulls, i comprova quants companys han encertat o qui el/la coneixen més.
Però no pot contestar fins que li diguem, ja que els companys han de moure’s al costat dret o esquerra, segons l’opció que creguin que serà la resposta del voluntari/a (és clar indicarem quin costat correspon a cada opció). Un cop tots els companys s’han ficat al costat que creuen que és la resposta, és el moment de que al voluntari/a li tornem a preguntar i aquesta/a contesti i obri els ulls, i comprova quants companys han encertat o qui el/la coneixen més.
Han sortit molts voluntaris i voluntàries, per
tant hem fet moltes preguntes diferents i el resultat de gairebé totes ha estat
súper positiu alhora que bonic, ja que tots es coneixien molt. Sens dubte és tot un punt a favor per la convivència a la classe.
Fins i tot jo he jugat un parell de vegades com a voluntària i ja em tenen bastant fitxada, doncs em coneixen força!!!
Després de jugar molta estona, tocava canviar de joc: El mirall dels sentiments, el típic joc d’imitar la parella, és a dir, fer de mirall de l’altre, però no valia qualsevol gest sinó que havien de ser diversos gestos o expressions relacionats amb diferents sentiments o emocions. Què bé ho han fet!
També hem pintat per darrera vegada les emoticones de la
fitxa Com em sento? i ens hem retornat les Estrelles de les coses positives,
ells a mi la meva amb coses escrites molt boniques i jo a ells amb un escrit especial per cada un.
Per últim, i per acomiadar-nos, els he entregat un
diploma i una piruleta per agrair-los la seva súper participació durant les
sessions i en el mateix Treball de Recerca, ja que sense ells, a part de la
col·laboració de l’Escola i, sobretot de la tutora Mariona, aquest projecte no hagués
estat possible.
Dolçor i més dolçor! |
Ben contents amb els diplomes i les piruletes! |
Trobaré molt a faltar preparar les sessions i fer-les...
però sobretot els trobaré a faltar a ells. Són “personetes meravelloses”,
és possible que hagi après més jo d’ells que ells de mi o de les sessions, tot i que
confio en que si hagin après coses i en que aquestes les apliquin en la seva
vida i, per damunt de tot, que hagin gaudit tant com jo!
També agrair-vos a papis, mamis i família, l'oportunitat brindada de compartir el projecte amb uns nens i unes nenes tan especials i fantàstics. No els he pogut gaudir més,
de veritat!
I a vosaltres, els peques: sou molt grans, petits! Pensaré molt en vosaltres.
"Una imatge val més que mil paraules" |
Gràcies, gràcies i més gràcies.