Cinquena i darrera sessió, 28 d'octubre de 2015

La cinquena sessió ha estat la darrera sessió (quina tristesa!), i per això l’objectiu no era un altre que acabar-nos de conèixer més, relacionar-nos i passar-nos-ho genial junts!

Hem jugat a Coneixem els nostres companys i companyes? Aquest joc consisteix en: 1 voluntari/a es fica al mig de la classe amb els ulls tancats i la resta dels companys es situen al fons de la classe. A aquest voluntari li fem una pregunta amb dues opcions possibles com a resposta, com per exemple quin animal prefereixes? Gat o gos? 

Però no pot contestar fins que li diguem, ja que els companys han de moure’s al costat dret o esquerra, segons l’opció que creguin que serà la resposta del voluntari/a (és clar indicarem quin costat correspon a cada opció). Un cop tots els companys s’han ficat al costat que creuen que és la resposta, és el moment de que al voluntari/a li tornem a preguntar i aquesta/a contesti i obri els ulls, i comprova quants companys han encertat o qui  el/la coneixen més.

 

Han sortit molts voluntaris i voluntàries, per tant hem fet moltes preguntes diferents i el resultat de gairebé totes ha estat súper positiu alhora que bonic, ja que tots es coneixien molt. Sens dubte és tot un punt a favor per la convivència a la classe.

Fins i tot jo he jugat un parell de vegades com a voluntària i ja em tenen bastant fitxada, doncs em coneixen força!!! 

Després de jugar molta estona, tocava canviar de joc: El mirall dels sentiments, el típic joc d’imitar la parella, és a dir, fer de mirall de l’altre, però no  valia qualsevol gest sinó que havien de ser diversos gestos o expressions relacionats amb  diferents sentiments o emocions. Què bé ho han fet!

També hem pintat per darrera vegada les emoticones de la fitxa Com em sento? i ens hem retornat les Estrelles de les coses positives, ells a mi la meva amb coses escrites molt boniques i jo a ells amb un escrit especial per cada un.

Per últim, i per acomiadar-nos, els he entregat un diploma i una piruleta per agrair-los la seva súper participació durant les sessions i en el mateix Treball de Recerca, ja que sense ells, a part de la col·laboració de l’Escola i, sobretot de la tutora Mariona, aquest projecte no hagués estat possible.

Dolçor i més dolçor!

Ben contents amb els diplomes i les piruletes!

Trobaré molt a faltar preparar les sessions i fer-les... però sobretot els trobaré a faltar a ells. Són “personetes meravelloses”, és possible que hagi après més jo d’ells que ells de mi o de les sessions, tot i que confio en que si hagin après coses i en que aquestes les apliquin en la seva vida i, per damunt de tot, que hagin gaudit tant com jo!

També agrair-vos a papis, mamis i família, l'oportunitat brindada de compartir el projecte amb uns nens i unes nenes tan especials i fantàstics. No els he pogut gaudir més, de veritat!

I a vosaltres, els peques: sou molt grans, petits! Pensaré molt en vosaltres.

"Una imatge val més que mil paraules"

Gràcies, gràcies i més gràcies.